L’escena comença quan la Júlia està pagant el seu compte a la caixera.
Hi ha també una parella que per l’edat són d’aquells jubilats que van al “super”.
Ell l’ajuda carregant les bosses.
Ella mira d’aclarir les instruccions que els acaben de donar.
El total del tiquet de caixa li dóna dret a un sorteig en un aparell situat en el vestíbul..........................
-així que tinc de fer, maca?- diu la dona a la caixera.
-posi el tiquet en aquesta direcció i la màquina li farà saber si li ha tocat alguna cosa-
La dona marxa mirant-se ben de prop el paperet amb expressió concentrada.
Al moment torna amb un somriure d’orella a orella:
- m’ha tocat una coberteria!! Quina il.lusió!!. Precisament demà és el meu aniversari i m’ha tocat un regal!! M’ha tocat un regal (repeteix, mirant la Júlia).
La caixera se la mira amablement mentre les seves mans no paren de passar per l’escàner els productes que ha comprat la Júlia en una arrebolada i amb pressa, com gairebé ha de fer sempre.
- Un moment, ara aviso l’encarregada.
De sobte, al marit, mentre esperen el lliurament, se l’il.lumina la cara, i amb expressió bondadosa de qui vol acabar d’arrodonir-ho tot, diu:
- saps que podem fer, Maria? Dona’m la coberteria a mi i ja tenim regal. Demà quan vinguin els nois ho trec i fem veure que t’ho he regalat jo.
La Maria canvia l’expressió d’immensa alegria per la de autèntica confusió.
En el reflex de les paraules incomprensibles que surten dels seus llavis s’endevina que no sap que dir, probablement es pregunta de qui serà el regal.
La Júlia surt divertida del supermercat però quan carrega la compra al cotxe, pensant en tot plegat, pren una decisió: quan es jubili, preferirà continuar anant sola al supermercat.
