Quan constato la preocupació per la construcció de la MAT, la seva necessitat i les seves conseqüències, no puc evitar recordar quan fa uns trenta anys, en publicacions com l’Integral i l’Ajoblanco sorgien artícles que donaven el crit d’alerta sobre el futur canvi climàtic i els perills de l’energía nuclear i exigien un replantejament global del model de vida.En aquells moments, la indústria petroliera, la nuclear i els governs es varen encarregar de ridiculitzar fins a l’extrem els ecologistes del moment titllant-los poc menys que de “alarmisme terrorista”
Ara, en l’època de la MAT han canviat algunes coses:
- els partits ens preocupem més per la opinió pública. Alguns ens preocupem per fomentar una autèntica cultura ecològica.
- ja no són quatre bojos ecologistes els que es manifesten i els carrers s’han vist plens amb milers de persones preocupades i conscienciades.
- Els governs han incorporat el discurs ecologista i prenen algunes mesures que contemplen l’impacte ambiental.
Algunes altres coses no han canviat gens.
Avui com ahir, hi ha interessos econòmics. Ja no es tracta, solament, com ens deien fa un parell d’anys que no ens arribaria la llum, que cada vegada hi hauria més talls, que això afectaria al turisme de la Costa Brava i les empreses. Ara estem veient que el que està en perill, segons comencen a insinuar, és la industria de la construcció, sense la qual, diuen que la economía catalana s’ensorra. Els Bancs, sense les hipoteques de les cases que s’han de construir i que necessiten de més i més electricitat, no podrien mantenir la bona marxa en els negocis.
Avui com ahir, es tracta les persones i els colectius de defensa de la natura com a ignorants i aixelebrats, sense formació científica, i s’els contraposa amb títols universitaris i càrregs institucionals que avalen interessos econòmics molt poderossos emetent informes tècnics que, en ser encarregats, ja està clar què han de concloure. Durant anys i anys, un determinat informe científic (informe Rasmussen) era la prova incontestable per demostrar que les nuclears no podien tenir cap accident greu. Després van venir Harrisburg i Txernòbil.
Avui com ahir, no s’escolta prou la gent que estima i respecta la terra, es solidaritza i treballa per aconseguir del planeta un lloc on viure on les futures generacions en puguin gaudir i no patir les conseqüències del nostre egoísme.
